|
|
Reconec que feia tres anys que no tornava als teatres saineters alcoians per vore una peça tradicional festera. Per al meu gust, i reconec que és un gust especial, no ha nascut o no s’ha centrat a fer-ne, un esriptor de sainets que iguale Armando Santacreu. Excepte Ramón Climent, que ha pillat molt bé del gran mestre els elements indispensables, la manera d’inftroduir, de filar la trama i de desfilar-la. La resta, amb tots els meus respectes, fluix.
|
LOYOLA. Fer-li un homentage Armando Santacreu era just i necessàri, i des del cel, la Glòria o el campus dels alcoians en les altures, el millor sainetista valencià de tots els temps (per damunt de Berlanga si fa falta) pot estar feliç del que els seus amics alcoians el van fer estos dies. El monòleg escrit per Ramón Climent i representat pràcticament com si fos un professional per Amagatalls de la Festa (Paco Aznar) fou del més deliciós i alcoià que s’ha vist mai. Fou com un Tirisiti però sobre la festa, amb pinzellades d’actualitat i records per a tot el món del teatre i la Festa. El realitzador alcoià, Xavi Cortés, més integrat al món fester que mai, preparà un interessant muntatge audiovisual on Rafel Ramis i Luisa Gonzàlvez tragueren el que tenen dins i que tant ens agrada. El remake d’Encuentros en la tercera fase, en el que els actors del quadre artístic de l’Associació de Sant Jordi comuniquen amb el marcià Santacreu que està encantat al cel amb el co-patró, és realment graciós.
El monòleg és molt emotiu i descriptiu, introduïnt molt bé qui era i qui és Armando Santacreu: un home bo, treballador, familiar, fester, culte, escriptor i molt alcoià. Té raó Ramón Climent quan diu que els artistes alcoians ho tenen cru per sobreviure de l’Art i quan diu que ningú dels historiadors, periodistes, sucedanis de periodistes i plastas esriptorcillos que s’empenyen a parlar del passat alcoià, no haja fet un estudi assaig sobre el meravellós Armando. Ho haurem de fer, no?
De ‘Primer la festa que els mobles’, només comentar que fou el primer que escrigué, que es nota que és l’inici d’un gran llistat d’obres i que ja conté els elements fonamentals del sainet i que són molt paregut als d’un curtmetratge: un inici descriptiu, una expectativa, un o varios girs de guió, una trama que es complica i un desenllaç que la deslliga. Perfecte.
Des d’ací, el nostre record i el nostre homenatge al gran mestre dels sainets de qui esperem hereus escriptors per mantindre amb dignitat el gènere tant nostre i que s’autonomena Sainet fester alcoià.
|
